Planeta pel meu OMNI

A la classe de plàstica vam elaborar un planeta pel nostre OMNI.
El planeta esta fet per diferents tipus de paper: paper de seda, cartró pedra, paper maché, paper de diari, etc. La base del planeta és una fullola de fusta.
A continuació os mostro el meu planeta:

Exercici: Crear una poesia amb llibres de la biblioteca

A classe de comunicació oral, escrita i digital vam haver de fer un exercici que tractava d'anar a la biblioteca havent escollit un número, no gaire alt. El número que jo vaig escollir va ser el quatre, llavors a partir d'aquest número teníem que anar a la biblioteca, dirigir-nos cap a un prestatge i contar fins al quart llibre, agafar-lo, anar a la pàgina quatre i a la línia quatre i escriure el que ficava. Aquesta feina la teníem que fer consecutivament durant quinze minuts.
D'aquest exercici van sortir moltes frases, i a partir d'aquestes teníem que crear una poesia. El resultat ha estat el següent:

VIATGE DE MITJANIT

Frescor a la matinada,
serenor a la nit
per poder guaitar la bellesa dels camins,
una obra considerada entre les millors dels trobadors.

Mare morta sense poder aconsellar
girà cap enrere per poder parlar.
Tenia molta pràctica, gairebé més que jo,
volia comentar, que per això havia estudiat.

Frescor de la matinada,
serenor de la nit,
se'n va cap a l'andana de l'estació.
Ja era hora de marxar.

QUI ETS TU? (Segona versió)

QUI ETS TU que tens un postura elegant,
que tens un ratolí a la mà
i que et poses a treballar?

QUI ETS TU que tens una pantalla al davant,
no saps ben bé que clicar
però veus que ja es hora de començar?

QUI ETS TU que estas concentrada i pensativa,
amb els cinc dits relaxats
a punt de treballar?


QUI ETS TU?

Pràctica Google Docs

A classe de gestió de la comunicació i TIC vam fer una pràctica amb el Google Docs, es tractava d'una pràctica col·lectiva, per tant la vam fer entre cinc persones.
Tots els exercicis que vam fer els vam compartir amb les cinc persones del grup i el nostre professor, Jordi Simón. D'aquesta manera tothom podia editar i participar a la pràctica.
La pràctica tenia tres parts:

• Crear un document. Nosaltres el vam anomenar "Un cap de setmana a Montserrat". Entre les cinc, vam escriure un petit text i el vam acompanyar d'una fotografia i d'un dibuix.
• Crear una presentació. Cadascuna de nosaltres vam crear una diapositiva.
  
  
  

• Crear un qüestionari. El tema que vam escollir per fer-lo és: "La digitalització a les aules". El podeu veure a continuació, i si voleu poder respondre:
  https://spreadsheets.google.com/viewform?hl=ca&formkey=dFlTTm82dTdxR0ZzQnQ3clhYbnM4Tmc6MA

QUI ETS TU?

Postura elegant,
ratolí a la mà,
concentrada i pensativa,
a treballar!

La pantalla al davant,
mentre pensa
el que clicar.
Ja és hora de començar!

QUI ETS TU?

Refranys

refranys

La bigromaraca

Nom de l’instrument: La bigromaraca. L’he anomenada així perquè te caixes als dos costats del pal i perquè te cigrons dintre, que és el que fa que soni.

Classificació: Pertany a la família dels Idiòfons, ja que és un instrument de percussió. En concret, és un instrument indeterminat; no fa notes, sempre sona igual.

Material utilitzat: Per fer la bigromaraca el material que he utilitzat és:

• Dos paquets de tabac buits
• 5 broquetes de fusta
• Papers de colors
• Arròs i cigrons
• Cinta aïllant
• Celo
  

Descripció de la construcció: Per fer la bigromaraca s’han d’agafar dos paquets de tabac buits i omplir-los del que tu vulguis, en el meu cas el que he fet es omplir-los d’arràs i cigrons. Els paquets, si vols, els pots embolicar de paper de colors perquè quedi més estètic. A la part superior es fa un petit forat per ficar les broquetes, embolicades amb cinta aïllant. Per que no es caigui el que cal fer és enganxar-lo amb un pegament fort.

Manual d’instruccions: La bigromaraca s’utilitza agafant les broquetes de fusta i movent-lo de dalt a baix. Una altra manera d’utilitzar la bímaraca és fregar les broquetes amb els dits de les mans, és a dir, estendre la ma dreta cap al davant i l’esquerra cap enrere, i viceversa.

La meva impressora

La meva impressora, la pobra està potxa

li demano paraules i em fa florindangues

li demano dibuixos i em treu ratlles;

agafa el paper per la boca

i se'l queda arrugat a la popa.

La pobra impressora no té memòria:

és una màquina culona que fa el que se li endoga.


Cinta Mulet.