Feia molt de temps, a la comarca del maresme, concretament al castell de Burriac, vivia un jove príncep anomenat Nonell. Nonell era alt, prim i amb els cabells rossos. La seva veu enamorava a tothom i era tan ben plantat que no se li resistia cap noia.
Un dia, una noia es va enamorar d’ell. Nonell li va demanar que es casés amb ell i la noia, molt il·lusionada va acceptar. Però, va arribar el dia del casament i en Nonell no va aparèixer. Era tan gran la pena de la noia que es va morir al cap de pocs dies.
Va passar un mes i en Nonell va conèixer una altra noia. Aquesta també es va enamorar i en Nonell va tornar a fer el mateix: va demanar-li que es casés amb ell, però el dia del casament no va aparèixer. Finalment la noia va morir com l’anterior.
Això ho va fer amb cinc noies més. Quan va arribar l’ hivern va conèixer la vuitena noia. Aquesta era diferent. Va dir a en Nonell que si es volia casar amb ella s’ho havia de guanyar. La noia només es casaria amb ell si aconseguia seguir-la corrent mentre ella anava a cavall.
Quan ja portaven una bona estona corrent sobre la neu la noia va començar a dir:
En matares una,
en matares dues,
en matares tres,
en matares quatre,
en matares cinc,
en matares sis,
en matares set i la vuitena no la mataràs,
que per ella moriràs.
Nonell veient que se l’havia jugada, es va enfadar tant que es va maleir a ell mateix. Es va convertir en un gos blanc molt gran, per poder córrer tant com el cavall.
Diu la llegenda que el gos Nonell arriba amb la primera nevada i que és ell mateix qui porta la neu d’un lloc a un altre.
Llegenda contada, llegenda acabada.
Llegenda Gos Nonell
No hay comentarios:
Publicar un comentario